pubilla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /puˈβi.ʎə/, occidental /puˈbi.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del llatí pūpīlla, femení de pūpīllus ‎(«menor d'edat»), segle XIII. Doblet del cultisme pupil·la.

Nom

pubilla f. ‎(plural pubilles)

1. Filla major d’una casa.
2. (dret civil) Hereva en absència de fills mascles segons la tradició catalana.
3. (folklore) Noia elegida en la festa major.
4. (peixos) lluerna fosca
5. (peixos) viret

Traduccions

Filla major

• Anglès: eldest daughter ^(en)
• Castellà: hija mayor ^(es)
• Francès: fille aînée ^(fr)

Hereva

• Anglès: heiress ^(en)
• Castellà: heredera ^(es)
• Francès: héritière ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·bi·lla (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• pubilla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.