pugna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpuŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpuŋ.na/, valencià /ˈpuɡ.na/

• Etimologia: Del llatí pugna ‎(«lluita, combat a cops de puny»), de pugnō ‎(«pugnar»), de pugnus ‎(«puny»), segle XV. Doblet de punya.

Nom

pugna f. ‎(plural pugnes)

1. Competició entre dos adversaris.

Sinònims

• lluita, combat, baralla, contraposició

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fight ^(en)
• Castellà: pugna ^(es)
• Francès: combat ^(fr)
• Italià: pugna ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pug·na (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpʊ.ŋna/
• Etimologia: De pugnus.

Nom

pugna f. ‎(genitiu pugnae)

1. pugna, batalla
2. pugna, disputa

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pugna	pugnae
Vocatiu	pugna	pugnae
Acusatiu	pugnam	pugnās
Genitiu	pugnae	pugnārum
Datiu	pugnae	pugnīs
Ablatiu	pugnā	pugnīs