pungo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpʊŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peuk- («picar, copejar»).

Verb

pungō ‎(1a present^?), pungis ‎(2a present), pungere ‎(infinitiu), pupugī ‎(perfet), punctum ‎(supí)

1. punxar, jo punxo
2. turmentar, burxar, inquietar

   Epistula illa ita me pupugit, ut somnum mihi ademerit.

   Aquesta carta m'ha turmentat tant que m'ha llevat la son.

3. picar

   Nitrum adulteratum pungit.

   El nitrat adulterat és picant.)