puntual

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pun.tuˈaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí punctualis, segle XV.

Adjectiu

puntual inv. ‎(plural puntuals)

1. Que fa les coses en el moment previst.
2. exacte, precís
3. Referit a un punt o fet amb punts.

Sinònims

• exacte, complidor

Antònims

• tardaner, informal

Derivats

• puntualitzar

Traduccions

En el moment previst

• Alemany: pünktlich ^(de)
• Anglès: punctual ^(en)
• Castellà: puntual ^(es)
• Francès: ponctuel ^(fr)

Exacte, precís

• Anglès: precise ^(en)
• Castellà: puntual ^(es)
• Francès: détaillé ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·tu·al (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /punˈtwal/, meridional \puŋˈtwal\

Americà: alt /p(u)nˈtwal/, baix \puŋˈtwal\, austral /punˈtwal/

• Rimes: -al

Adjectiu

puntual inv. ‎(plural puntuales)

1. puntual

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·tual (2)