purna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /ˈpuɾ.na/
• Rimes: -uɾna
• Etimologia: Del català antic purna.

Nom

purna f. ‎(plural purnes)

1. (valencià) Forma alternativa de espurna.

Miscel·lània

• Síl·labes: pur·na (2)
• Anagrama: pruna

Català antic

• Etimologia: D'origen incert, potser d'una arrel indoeuropea *pur ‎(«foc»).

Nom

purna f. ‎(plural purnas o purnes)

1. espurna

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo