puro

Potser volíeu: puró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpu.ɾu/
	balear /ˈpu.ɾo/, /ˈpu.ɾu/
Occidental:	/ˈpu.ɾo/

• Etimologia: Del castellà puro.

Nom

puro m. ‎(plural puros)

1. Cigar havà.

Derivats

• puret

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ro (2)
• Anagrames: prou, urpo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpu.ɾo/
• Rimes: -uɾo
• Etimologia:

Del llatí purus.

De cigarro puro.

Adjectiu

puro m. ‎(femení pura, plural masculí puros, plural femení puras)

1. pur

Antònims

• impuro

Derivats

• impuro
• pureza

Nom

puro m. ‎(plural puros)

1. puro
2. (col·loquial) càstig

   Le metieron un puro por no presentarse.

   Li van picar la cresta per no presentar-se.

Descendents

• Català: puro

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ro (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre puro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpuː.roː/

Adjectiu

pūrō

1. datiu masculí singular de pūrus
2. datiu neutre singular de pūrus
3. ablatiu masculí singular de pūrus
4. ablatiu neutre singular de pūrus