rallar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): (xerrar, pescar)
Oriental: /rəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /raˈʎa/
valencià /raˈʎaɾ/, /raˈʎa/
  • Pronúncia(i): (ratllar)
Oriental: central /rəˈʎa/
balear /rəˈʎa/, /rəˈja/
Occidental: nord-occidental /raˈʎa/
valencià /raˈʎaɾ/, /raˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: rallà
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *ragulare, metàtesi del tardà garrulare ‎(«garlar»), del clàssic garrulus ‎(«xerraire»), segle XIV. Doblet de garlar. Cognat de l’occità ralhar, francès railler, italià ragliare, portuguès ralhar.
  • Etimologia: [2] De rall, del llatí retiaculum ‎(«xarxa petita»).
  • Etimologia: [3] Del llatí vulgar *radulare, de radula ‎(«raspador»), segle XIV. D’ús antic i dialectal, modernament s’ha estès per influx del castellà rallar.

Verb

rallar intr.

  1. (afectiu, mallorquí, menorquí) garlar, xerrar

Conjugació

Primera conjugació regular
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: rallo, ralla, rallem

Notes

  • Etimològicament correspondria una pronúncia ioditzada en balear. Segurament no es produeix per analogia amb altres mots, per exemple l’antònim callar.

Derivats

Descendents

  • Sard: arrallai

Verb

rallar intr.

  1. Pescar amb rall.

Verb

rallar trans.

  1. (balear, valencià) Forma alternativa de ratllar.
  2. (castellanisme, col·loquial) empipar

Derivats

Miscel·lània

  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional /raˈʎaɾ/, meridional /raˈʝaɾ/
Americà: /raˈʝaɾ/, austral \raˈʒaɾ\

Verb

rallar trans. ‎(present rallo, passat rallé, futur rallaré)

  1. ratllar (raspar a trossets)
  2. (col·loquial) empipar

Miscel·lània

  • Síl·labes: ra·llar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads