recluta

Potser volíeu: reclutà, reclutá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈkɫu.tə/, occidental /reˈkɫu.ta/
• Rimes: -uta
• Etimologia: De reclutar.

Nom

recluta m. f. ‎(plural reclutes)

1. Persona que forma part de la llista dels que han de fer el servei militar.

Sinònims

• soldat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Rekrut ^(de)
• Anglès: recruit ^(en)
• Castellà: recluta ^(es) m. f.
• Francès: recrue ^(fr)
• Italià: recluta ^(it)

Verb

recluta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de reclutar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb reclutar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·clu·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelrtu)
• Anagrames: lectura, ulcerat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /reˈklu.ta/

Americà: alt /reˈklu.t(a)/, baix /reˈklu.ta/

• Rimes: -uta
• Etimologia: De reclutar.

Nom

recluta m. f. ‎(plural reclutas)

1. recluta

Sinònims

• soldado

Verb

recluta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb reclutar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb reclutar

Variants

• [2]: (voseo) reclutá

Miscel·lània

• Síl·labes: re·clu·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelrtu)
• Anagrames: cuartel, cultera, lectura, lucrate, lúcrate

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recluta