regna

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈreŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /ˈreŋ.na/, valencià /ˈreɡ.na/

• Rimes: -eɡna
• Homòfon: regne ‎(oriental)
• Etimologia: Del primitiu rednes, del llatí tardà retinās, de retinēre ‎(«retenir»), segle XII.

Nom

regna f. ‎(plural regnes)

1. (sovint plural) Corretja que es posa lligada a cada costat de la brida d'un cavall per controlar-lo.

Derivats

• arregnar

Compostos i expressions

• afluixar les regnes
• a regna solta

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zügel ^(de) m.
• Anglès: rein ^(en)
• Àrab: زِمَام‎ ^(ar) m.
• Armeni: երասան ^(hy) ‎(ierassan)
• Belarús: по́вад ^(be) m. ‎(póvad)
• Búlgar: по́вод ^(bg) m. ‎(póvod)
• Castellà: rienda ^(es)
• Coreà: 고삐 ^(ko) ‎(goppi)
• Eslovac: uzda ^(sk), liace ^(sk) pl.
• Eslovè: vajeti ^(sl) f. pl.
• Esperanto: gvidrimeno ^(eo)
• Finès: ohja ^(fi)
• Francès: rêne ^(fr)
• Gallec: renda ^(gl) f.
• Georgià: აღვირი ^(ka) ‎(àgviri)
• Grec antic: ἡνίᾱ ^(grc) f. ‎(hēníā)
• Italià: briglia ^(it), redine ^(it) m.
• Japonès: 手綱 ^(ja)
• Kazakh: делбе ^(kk) ‎(delbe)
• Macedoni: узда ^(mk) f.
• Mongol: жолоо ^(mn)
• Neerlandès: teugel ^(nl) m.
• Persa: افسار‎ ^(fa)
• Polonès: wodze ^(pl) pl., lejce ^(pl) pl.
• Portuguès: rédea ^(pt) f.
• Rus: по́вод ^(ru) m. ‎(póvod)
• Serbocroat: узда ^(sh), uzda ^(sh) f.
• Suec: tygel ^(sv) c.
• Tagal: renda ^(tl)
• Turc: dizgin ^(tr)
• Txec: otěž ^(cs) f., uzda ^(cs) f.
• Ucraïnès: по́від ^(uk) m. ‎(pòvid)
• Vènet: redena ^(vec) f.
• Xinès: 韁繩 ^(zh) ‎(缰绳, jiāngshéng)

Verb

regna

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regnar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: reg·na (2)
• Anagrames: areng, gerna, Nàger, negar, negra, renga

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreː.ŋna/

Nom

rēgna

1. nominatiu plural de rēgnum
2. vocatiu plural de rēgnum
3. acusatiu plural de rēgnum

Suec

• Pronúncia: /ˈreŋˌna/
• Etimologia: Del nòrdic antic regna, del protogermànic *regnōną, de *regną ‎(«pluja»).

Verb

regna ‎(present regnar, passat regnade, supí regnat, imperatiu regna)

1. (impersonal) ploure

Miscel·lània

• Anagrames: anger ^(revers), genar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre regna