ploure

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈpɫɔw.ɾə/, balear /ˈpɫɔw.ɾə/
alguerès /ˈpɾɔw.ɾa/
Occidental: /ˈpɫɔw.ɾe/
Informal: ribagorçà /ˈpʎow.ɾe/
  • Rimes: -ɔwɾe
  • Etimologia: Del llatí plovere, segle XIV.

Verb

ploure intr. impers.

  1. Precipitar en forma d'aigua, caure líquid des dels núvols
  2. (figuradament) Rebre molta quantitat d'alguna cosa.
    ploure els diners
    li van ploure les crítiques

Conjugació

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. També és possible la tercera persona del plural en sentit metafòric. Altres formes personals es podrien fer servir per personificació poètica.

Paradigmes de flexió: ploc, plou, plovem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

  • ploguda

Compostos i expressions

  • com si sentís ploure = no fer ni cas
  • mai plou a gust de tothom = sempre hi ha gent descontenta
  • ploure a bots i barrals

Relacionats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: plou·re (2)
  • Heterograma de 6 lletres (elopru)
  • Anagrama: ploreu

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads