regula

Potser volíeu: regulà, régula

Potser volíeu: regulà, régula

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈɣu.ɫə/, occidental /reˈɣu.ɫa/
• Rimes: -ula

Verb

regula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regular.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·gu·la (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeglru)
• Anagrames: alguer, Alguer

Anglès

Nom

regula

1. (arquitectura) règula

Vegeu també

• regula. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreː.ɡʊ.la/
• Etimologia: De regō.

Nom

rēgula f. ‎(genitiu rēgulae)

1. norma, regla
2. barra de metall
3. reixa

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēgula	rēgulae
Vocatiu	rēgula	rēgulae
Acusatiu	rēgulam	rēgulās
Genitiu	rēgulae	rēgulārum
Datiu	rēgulae	rēgulīs
Ablatiu	rēgulā	rēgulīs