restador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəs.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /res.taˈðo/, valencià /res.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De restar i el sufix -dor.

Nom

restador m. ‎(plural restadors, femení restadora)

1. (esports de raqueta, pilota) Jugador encarregat de tornar la pilota o el volant procedent d'un servei de l'adversari.

Sinònims

• receptor (bàdminton, tennis de taula)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: receiver ^(en)
• Castellà: receptor ^(es), restador ^(es)
• Francès: receveur ^(fr), relanceur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta·dor (3)
• Anagrames: derrotàs, torrades

Vegeu també

• restador. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \res.taˈðoɾ\, meridional \reh.taˈðoɾ\

Americà: alt /r(e)s.taˈdoɾ/, baix \reh.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

restador m. ‎(plural restadores, femení restadora)

1. (pilota, esports de raqueta) restador

Sinònims

• receptor (bàdminton, tennis de taula)

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta·dor (3)

Vegeu també

• restador. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].