rigau

Català

Verb

rigau

1. (col·loquial occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb riure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·gau (2)
• Anagrames: agriu, argüí, girau, guarí, guiar, ragui, raguí, rugia, urgia

Català antic

Verb

rigau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de riure

Variants

• rigats, riguets, rigueu