roncos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ˈroŋ.kos/
• Rimes: -oŋkos

Verb

roncos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] ronquis o ronques.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cos (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈroŋ.kos\, meridional \ˈroŋ.koh\

Americà: alt \ˈroŋ.k(o)s\, baix \ˈroŋ.koh\, austral \ˈroŋ.kos\

• Rimes: -onkos

Adjectiu

roncos m. pl.

1. forma plural de ronco