ronco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈroŋ.ku/, occidental /ˈroŋ.ko/
• Rimes: -oŋko

Verb

ronco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roncar.

   [Jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar.

   [Que jo] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] ronqui o ronque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar.

   [Que ell/ella/vostè] ronco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] ronqui o ronque.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·co (2)
• Anagrama: conro

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈroŋ.ko\

Americà: alt \ˈroŋ.k(o)\, baix \ˈroŋ.ko\

• Rimes: -onko
• Etimologia: Del llatí raucus influenciat pel verb roncar.

Adjectiu

ronco m. ‎(femení ronca, plural masculí roncos, plural femení roncas)

1. ronc

Verb

ronco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb roncar

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·co (2)