ronque

Potser volíeu: ronqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈroŋ.ke/

Verb

ronque

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roncar.

   Forma valenciana: [jo] ronco, ronque, ronc o ronqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb roncar.

   [Que jo] ronqui o ronque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb roncar.

   [Que ell/ella/vostè] ronqui o ronque.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb roncar.

   Ronqui o ronque [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (enoqru)