rumor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ruˈmor/^ⓘ
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí rūmor, segle XIV. Doblet de remor.

Nom

rumor f. o m. ‎(plural rumors)

1. Veu poc estesa entre el públic i secretament difosa entre alguns.

Notes

• Normalment masculí, el femení és literari.

Sinònims

• rum-rum

Derivats

• rumorejar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Klatsch ^(de) m., Tratsch ^(de) m.
• Anglès: gossip ^(en)
• Armeni: բամբասանք ^(hy) ‎(bambassank)
• Castellà: rumor ^(es)
• Coreà: 험담 ^(ko) ‎(heomdam)
• Danès: sladder ^(da) n. pl.
• Eslovac: klebeta ^(sk) f.
• Esperanto: klaĉo ^(eo)
• Finès: juoru ^(fi)
• Francès: rumeur ^(fr), commérage ^(fr) m., ragot ^(fr) m.
• Gallec: leria ^(gl) f., conto ^(gl) m.
• Gal·lès: straeon ^(cy) m. pl.
• Grec: κουτσομπολιό ^(el) n. ‎(kutsombolió)
• Hebreu: רכילות‎ ^(he) f.
• Hindi: गप-शप ^(hi) f.
• Hongarès: pletyka ^(hu)
• Indonesi: gosip ^(id)
• Irlandès: scéalaíocht ^(ga) f.
• Islandès: slúður ^(is) n.
• Italià: romore ^(it), pettegolezzo ^(it) m., chiacchera ^(it) f.
• Japonès: 噂 ^(ja)
• Llatí: susurratio ^(la), murmur ^(la)
• Neerlandès: kletspraatje ^(nl), roddel ^(nl) n.
• Noruec: sladder ^(no) n.
• Polonès: plotka ^(pl) f.
• Portuguès: bisbilhotice ^(pt) f.
• Romanès: bârfă ^(ro) f.
• Rus: спле́тни ^(ru) f. pl. ‎(spletni)
• Serbocroat: ogovaranje ^(sh) n.
• Sicilià: cuttigghiu ^(scn) m.
• Suahili: tetesi ^(sw)
• Suec: skvaller ^(sv) n.
• Tagal: sitsit ^(tl)
• Turc: dedikodu ^(tr)
• Txec: drb ^(cs) m.
• Ucraïnès: плі́тка ^(uk) f. ‎(plitka)
• Urdú: گپ شپ‎ ^(ur) f.
• Vènet: rumor ^(vec) m., rumore ^(vec)
• Xinès: 閒話 ^(zh) ‎(闲话, xiánhuà)

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mor (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• TermFolk

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ruˈmoɾ/
• Rimes: -oɾ

Nom

rumor m. ‎(plural rumores)

1. rumor
2. remor

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mor (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrʊ.mɔr/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ap-1 («agafar, assolir»).

Nom

rūmor m. ‎(genitiu rūmōris)

1. rumor

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rūmor	rūmōrēs
Vocatiu	rūmor	rūmōrēs
Acusatiu	rūmōrem	rūmōrēs
Genitiu	rūmōris	rūmōrum
Datiu	rūmōrī	rūmōribus
Ablatiu	rūmōre	rūmōribus