salio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa.lɪ.oː/
• Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *k̂ēi- ‎(«ràpid»).
• Etimologia: [2] De sāl.

Verb

saliō ‎(1a present^?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saluī ‎(perfet), saltum ‎(supí)

1. saltar, jo salto

   «alii salire de muro praecipitarique» (Titus Livius, Ab Urbe Condita, 25.24)

   tots saltaven des del mur precipitadament

2. botar, bategar, palpitar

   «corpus erat: saliunt temptatae pollice venae» (Publius Ovidius Naso, Metamorfosis, X.414)

   li bategaven les venes

3. rebotar

   «multa in tectis crepitans salit horrida grando» (Publius Vergilius Maro, Geòrgicae, 1,449)

   Plou i cau molta pedra que rebota sorollosament sobre les teulades

4. muntar, fecundar

Derivats

• absiliō
• assiliō
• dēsiliō
• persilio
• prōsiliō
• resiliō
• salientēs
• exsiliō
• īnsultō
• salax
• saltus
• salītiō
• subsiliō

Verb

saliō ‎(1a present^?), salīs ‎(2a present), salīre ‎(infinitiu), saliī ‎(perfet), salītum ‎(supí)

1. salar, jo salo

Derivats

• salsa

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.542-543