sal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaɫ/^ⓘ
• Rimes: -al
• Homòfon: salt
• Etimologia: Del llatí sāl, segle XIII.

Nom

sal f. ‎(plural sals)

1. Substància blanca de clorur de sodi, obtinguda principalment de l’aigua de mar, usada com a condiment i conservant.
2. (química) Compost derivat de la neutralització d’un àcid amb una base o un metall.
3. (figuradament) Element que dóna gràcia, agudesa, interès, picantor.

Sinònims

• (clorur de sodi) sal de cuina, sal de taula, salobre (per evaporació)
• (que dóna gràcia) salat

Derivats

• salar
• salejar
• saler

Relacionats

• salat
• salari
• salina

Traduccions

Clorur de sodi

• Alemany: Salz ^(de) n.
• Anglès: salt ^(en)
• Àrab: مِلْح ^(ar) m. (milḥ)
• Armeni: աղ ^(hy) ‎(akh)
• Asturià: sal ^(ast) m.
• Basc: gatz ^(eu)
• Birmà: ဆား ^(my) (hca:)
• Castellà: sal ^(es) f.
• Coreà: 소금 ^(ko) ‎(sogeum)
• Danès: salt ^(da) n.
• Eslovac: soľ ^(sk) f.
• Eslovè: sol ^(sl) f.
• Esperanto: salo ^(eo)
• Estonià: sool ^(et)
• Feroès: salt ^(fo) n.
• Finès: suola ^(fi)
• Francès: sel ^(fr) m.
• Friülà: sâl ^(fur)
• Gallec: sal ^(gl) m.
• Grec: άλας ^(el) n. ‎(alas)
• Grec antic: ἅλς ^(grc) n. ‎(háls)
• Hebreu: מֶלַח‎ ^(he) m.
• Hongarès: só ^(hu)
• Irlandès: salann ^(ga) m.
• Italià: sale ^(it) m.
• Japonès: 塩 ^(ja)
• Laosià: ເກືອ ^(lo) (kư̄a)
• Llatí: sal ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: SALAR ^(csc), POLS ^(csc)
• Maltès: melħ ^(mt) m.
• Manxú: ᡩᠠᠪᠰᡠᠨ ^(mnc) (dabsun)
• Neerlandès: zout ^(nl) n.
• Piemontès: sal ^(pms) m. f.
• Polonès: sól ^(pl) f.
• Portuguès: sal ^(pt) m.
• Quítxua: kachi ^(qu)
• Retoromànic: sal ^(rm) m., sel ^(rm) m.
• Rohingya: nun ^(rhg)
• Romanès: sare ^(ro) f.
• Romaní: lon ^(rom) m.
• Rus: соль ^(ru) f. ‎(sol)
• Sànscrit: लवण ^(sa) n.
• Sard: sabi ^(sc), sale ^(sc), sali ^(sc)
• Serbocroat: со ^(sh), so ^(sh)
• Sicilià: sali ^(scn) m.
• Suec: salt ^(sv) n.
• Tahitià: miti ^(ty)
• Tai: เกลือ ^(th) (glʉʉa)
• Tibetà: ཚྭ ^(bo) (tshwa)
• Turc: tuz ^(tr)
• Turcman: duz ^(tk)
• Txec: sůl ^(cs) f.
• Ucraïnès: сіль ^(uk) f. ‎(sil)
• Uigur: تۇز ^(ug) (tuz)
• Uzbek: tuz ^(uz)
• Való: sé ^(wa)
• Vietnamita: muối ^(vi)
• Vilamovià: zaołc ^(wym) n.
• Xinès: 鹽 ^(zh) ‎(盐, yán)

Compost químic de la neutralització

• Anglès: salt ^(en)
• Castellà: sal ^(es) f.
• Francès: sel ^(fr) m.
• Italià: sale ^(it) m.

Element de dóna gràcia

• Anglès: spice ^(en)
• Castellà: sal ^(es) f., salero ^(es) m.
• Francès: sel ^(fr) m., piquant ^(fr) m.
• Italià: sale ^(it) m.

Verb

sal

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de salar.

Variants

• salo, sale, sali

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: als ^(alfagrama), las ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí sal.

Nom

sal f. ‎(plural sales)

1. sal

Verb

sal

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb salir.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /saːɫ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sal- ‎(«salabrós»).

Nom

sāl m. n. ‎(genitiu salis)

1. sal

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sāl	salēs
Vocatiu	sāl	salēs
Acusatiu	salem, sāl	salēs
Genitiu	salis	salum
Datiu	salī	salibus
Ablatiu	sale	salibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.878-879