sanctus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaːŋk.tʊs/
• Etimologia: De sanciō.

Adjectiu

sānctus m., sāncta f., sānctum n. ‎(comparatiu sānctior, superlatiu sānctissimus)

1. sagrat
2. diví
3. inviolable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	sānctus	sāncta	sānctum		sānctī	sānctae	sāncta
Vocatiu	sāncte	sāncta	sānctum		sānctī	sānctae	sāncta
Acusatiu	sānctum	sānctam	sānctum		sānctōs	sānctās	sāncta
Genitiu	sānctī	sānctae	sānctī		sānctōrum	sānctārum	sānctōrum
Datiu	sānctō	sānctae	sānctō		sānctīs
Ablatiu	sānctō	sānctā	sānctō		sānctīs

Derivats

• sacer, pius, castus
• caelestis, divus
• sacratus, sanctimonialis

Nom

sānctus m. ‎(genitiu sānctī)

1. sant

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sānctus	sānctī
Vocatiu	sāncte	sānctī
Acusatiu	sānctum	sānctōs
Genitiu	sānctī	sānctōrum
Datiu	sānctō	sānctīs
Ablatiu	sānctō	sānctīs

Sinònims

• beatus