beatus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /beˈa.tus/
• Etimologia: Del llatí beatus.

Nom

beatus m. ‎(plural invariable)

1. Còdex amb miniatures derivat del Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Lièbana , en què s'interpretava el llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: be·a·tus (3)
• Heterograma de 6 lletres (abestu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɛˈaː.tʊs/
• Etimologia: De beō.

Adjectiu

beātus m., beāta f., beātum n. ‎(comparatiu beātior, superlatiu beātissimus)

1. feliç

   Si est quod desit, ne beatus quidem est.

   Si li manca alguna cosa ja no és feliç.

2. afortunat, benaurat, pròsper, ric, satisfet

   Qui tam beati quam iste est, non sumus.

   Nosaltres, que no estem satisfets amb tots els béns com ell.

3. beneït (llatí medieval)

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	beātus	beāta	beātum		beātī	beātae	beāta
Vocatiu	beāte	beāta	beātum		beātī	beātae	beāta
Acusatiu	beātum	beātam	beātum		beātōs	beātās	beāta
Genitiu	beātī	beātae	beātī		beātōrum	beātārum	beātōrum
Datiu	beātō	beātae	beātō		beātīs
Ablatiu	beātō	beātā	beātō		beātīs