sancio

Potser volíeu: sanció

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsaŋ.kɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *seh₂k- («santificar, establir un acord»).

Verb

sanciō ‎(1a present^?), sancīs ‎(2a present), sancīre ‎(infinitiu), sānxī ‎(perfet), sānctum ‎(supí)

1. consagrar, dedicar als déus
2. establir, sancionar una llei
3. instituir

Derivats

sānctē sānctēscō sānctificō sānctiloquus

sānctiō sānctor sānctum sānctus