scarnir

Català antic

Verb

scarnir

1. forma alternativa de escarnir

   «E dix la un: Bé havem vuy dejunat, e axí anem a la sgleya pendre cendre! E l' altre, scarnint de lla cendre, dix: Asseu -te e jo dar -t' é cendre! E tentost pres de lla cendre del fogó e mès -se 'n sobre lo seu cap.» (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles, s. XV)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	scarnir
gerundi	scarnint
participi	scarnit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	scarnesc	scarneixes	scarneix	scarnim	scarnits	scarneixen
					scarniu
imperfet	scarnia	scarnies	scarnia	scarníem	scarníets	scarnien
					scarníeu
passat simple	scarní	scarnist	scarní	scarnírem	scarnist	scarniren
		scarnires		scarnim	scarníreu
futur	scarniré	scarniràs	scarnirà	scarnirem	scarnireu	scarniran
condicional	scarniria	scarniries	scarniria	scarniríem	scarniríets	scarnirien
					scarniríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	scarnesca	scarnesques	scarnesca	scarníam	scarníats	scarnesquen
				scarnim	scarníau
					scarniu
imperfet	scarnís	scarnisses	scarnís	scarníssem	scarníssets	scarnissen
	scarnira	scarnires	scarnira	scarnírem	scarnísseu	scarniren
					scarnírets
					scarníreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	scarneix	scarnesca	scarníam	scarnits	scarnesquen
	–			scarnim	scarniu

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA, CIVAL