seco

Potser volíeu: secó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈsɛ.ku/, occidental /ˈse.ko/
• Rimes: -ɛko

Verb

seco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secar.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·co (2)
• Anagrames: coes, coés, ecos, escó, oesc

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈse.ko/

Americà: alt /ˈse.k(o)/, baix /ˈse.ko/

• Rimes: -eko
• Etimologia: Del llatí siccus.

Adjectiu

seco m. ‎(femení seca, plural masculí secos, plural femení secas)

1. sec, eixut

Antònims

• mojado, húmedo

Verb

seco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb secar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·co (2)
• Anagrames: ceos ^(alfagrama), ceso, cesó, cose, cosé, ecos, -esco

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre seco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛ.koː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sek-.

Verb

secō ‎(1a present^?), secās ‎(2a present), secāre ‎(infinitiu), secui ‎(perfet), sectum ‎(supí)

1. tallar, jo tallo
2. dividir, separar
3. amputar

Derivats

• consecō
• dēsecō
• dissecō
• exsecō
• insecō
• intersecō
• persecō
• praesecō
• prōsecō
• resecō
• secespita
• secta
• sectārius
• sector
• secula
• secūris
• segmen
• segmentum
• serra
• sexus
• subsecō