secrete

Potser volíeu: secreté, secrète

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səˈkɾɛ.tə/
	balear /səˈkɾə.tə/, /səˈkɾɛ.tə/
Occidental:	/seˈkɾe.te/

• Rimes: -ɛte

Verb

secrete

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secretar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb secretar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb secretar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb secretar.

Variants

• [1] secreto, secreti, secret
• [2] secreti
• [3] secreti
• [4] secreti

Miscel·lània

• Síl·labes: se·cre·te (3)
• Anagrama: erectes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /seˈkɾe.te/

Americà: alt /s(e)ˈkɾe.te/, baix /seˈkɾe.te/

• Rimes: -ete

Verb

secrete

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb secretar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb secretar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb secretar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·cre·te (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /seːˈkreː.tɛ/

Adjectiu

sēcrēte

1. vocatiu masculí singular de sēcrētus