secreto

Potser volíeu: secretó

Català

Verb

secreto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secretar.

Variants

• secrete, secreti, secret

Miscel·lània

• Síl·labes: se·cre·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /seˈkɾe.to/

Americà: alt /s(e)ˈkɾe.to/, baix /seˈkɾe.to/

• Rimes: -eto
• Etimologia:

Adjectiu: Del llatí secrētus.

Nom: Del llatí secrētum.

Adjectiu

secreto m. ‎(femení secreta, plural masculí secretos, plural femení secretas)

1. secret

Nom

secreto m. ‎(plural secretos)

1. secret

Verb

secreto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb secretar

Miscel·lània

• Síl·labes: se·cre·to (3)
• Anagrames: cerotes, cestero, coretes, córtese, coserte, erectos, recosté, retoces, retocés, trocees, troceés

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre secreto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /seːˈkreː.toː/

Adjectiu

sēcrētō

1. datiu masculí singular de sēcrētus
2. datiu neutre singular de sēcrētus
3. ablatiu masculí singular de sēcrētus
4. ablatiu neutre singular de sēcrētus