semen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛ.mən/, occidental /ˈse.men/
• Rimes: -ɛmen
• Etimologia: Del llatí sēmen ‎(«llavor»), segle XVII.

Nom

semen m. ‎(plural sèmens o sémens)

1. Líquid blanquinós emès pels animals mascles durant l'ejaculació, el qual conté els espermatozous necessaris per fecundar una femella.

Sinònims

• esperma

Traduccions

Traduccions

• Albanès: spermë ^(sq) f.
• Alemany: Sperma ^(de) n.
• Anglès: semen ^(en), sperm ^(en)
• Àrab: نُطْفَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: սերմ ^(hy) ‎(serm)
• Belarús: спе́рма ^(be) f. ‎(sperma)
• Bengalí: শুক্রাণু ^(bn)
• Búlgar: спе́рма ^(bg) f. ‎(sperma)
• Castellà: semen ^(es) m., esperma ^(es) m.
• Coreà: 정액 ^(ko) ‎(jeong-aek)
• Danès: sperm ^(da)
• Eslovac: sperma ^(sk) f.
• Eslovè: sperma ^(sl) f.
• Estonià: sperma ^(et)
• Finès: sperma ^(fi)
• Francès: sperme ^(fr), semence ^(fr) f.
• Gallec: esperma ^(gl) m.
• Georgià: სპერმა ^(ka) ‎(sperma)
• Grec: σπέρμα ^(el) n. ‎(sperma)
• Hebreu: זֶרַע‎ ^(he) m.
• Hindi: शुक्राणु ^(hi) m.
• Indonesi: sperma ^(id)
• Irlandès: speirm ^(ga)
• Islandès: sæði ^(is) n.
• Italià: seme ^(it), sperma ^(it)
• Japonès: 精液 ^(ja)
• Kazakh: шәует ^(kk) ‎(şäwet/xauet), сперма ^(kk) ‎(sperma)
• Kirguís: сперма ^(ky) ‎(sperma)
• Letó: sekla ^(lv) f., sperma ^(lv) f.
• Lituà: sėkla ^(lt) f., sperma ^(lt) f.
• Llatí: sperma ^(la) n.
• Macedoni: сперма ^(mk) f.
• Malai: sperma ^(ms)
• Maltès: isperma ^(mt) f.
• Mongol: дусал ^(mn)
• Neerlandès: sperma ^(nl) n.
• Neerlandès: sperma ^(nl) n.
• Noruec: sperm ^(no) m.
• Noruec: sperm ^(no) m.
• Polonès: sperma ^(pl) f.
• Portuguès: esperma ^(pt) m.
• Romanès: spermă ^(ro) f., smecleu ^(ro) n.
• Rus: спе́рма ^(ru) f. ‎(sperma)
• Sànscrit: शुक्र ^(sa) n.
• Serbocroat: сперма ^(sh), sperma ^(sh) f.
• Suec: sperma ^(sv)
• Tadjik: нутфа ^(tg)
• Tagal: tamod ^(tl)
• Tahitià: pape ^(ty) tāne
• Tai: สเปิร์ม ^(th)
• Turc: sperm ^(tr)
• Txec: semeno ^(cs) n., sperma ^(cs) n.
• Uzbek: sperma ^(uz)
• Vietnamita: tinh dịch ^(vi)
• Xinès: 精液 ^(zh) ‎(jīngyè)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·men (2)
• Anagrames: esmèn, menes, menés, mesen

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈse.men/, meridional \ˈse.meŋ\

Americà: alt /ˈse.men/, baix \ˈse.meŋ\, austral /ˈse.men/

• Rimes: -emen
• Etimologia: Del llatí sēmen.

Nom

semen m. ‎(normalment en singular, plural sémenes)

1. semen

Sinònims

• esperma
• (vulgarismes) leche, lefa

Relacionats

• seminal
• simiente

Miscel·lània

• Síl·labes: se·men (2)
• Anagrames: menes, menés, mesen, nemes ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre semen

Indonesi

• Etimologia: Del neerlandès cement.

Nom

semen

1. ciment

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈseː.mɛn/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea séh- («sembrar»).

Nom

sēmen n. ‎(genitiu sēminis)

1. llavor
2. principi, origen
3. sang, llinatge
4. causa

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sēmen	sēmina
Vocatiu	sēmen	sēmina
Acusatiu	sēmen	sēmina
Genitiu	sēminis	sēminum
Datiu	sēminī	sēminibus
Ablatiu	sēmine	sēminibus

Derivats

• sēmentifer
• sēmentis
• sēminālia
• sēminālis
• sēminārium
• sēminō
• sēminārius
• sēminātiō
• sēminātor
• sēminium
• sēminiverbius
• sēminōsus