senes

Potser volíeu: senès

Català antic

• Etimologia: De sene i el sufix -s ‎(adverbial), del llatí sine.

Preposició

senes

1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)

   «Dix sent Paul en la epístola qe nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad.» (Homilies d'Organyà, s. XIII)

Variants

• sene, sens, sense, sensa

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛ.neːs/

Adjectiu

senēs

1. nominatiu masculí/femení plural de senex
2. vocatiu masculí/femení plural de senex
3. acusatiu masculí/femení plural de senex

Nom

senēs

1. nominatiu plural de senex
2. vocatiu plural de senex
3. acusatiu plural de senex