seny

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈsɛɲ/
balear /ˈsəɲ/, /ˈsɛɲ/
Occidental: /ˈseɲ/
  • Rimes: -ɛɲ
  • Etimologia: [1] Del fràncic *sĭnn ‎(«sentit, percepció, raonament»), probablement creuat amb el llatí sensus ‎(«sentit»), segle XIV.
  • Etimologia: [2] Del llatí signum, segle XII. Doblet de signe.

Nom

seny m. ‎(plural senys)

  1. Qualitat de ponderar les conseqüències dels actes abans de portar-los a terme.

Sinònims

Antònims

Derivats

Compostos i expressions

  • Posar tot el seny: Posar tota l'atenció.
  • Perdre el seny: Perdre la facultat de raonament.

Traduccions

Ponderar les conseqüències dels actes

Nom

seny m. ‎(plural senys)

  1. Campana grossa.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: [1] Del llatí signum.
  • Etimologia: [2] Del fràncic *sĭnn ‎(«sentit, percepció, raonament»), probablement creuat amb el llatí sensus ‎(«sentit»).

Nom

seny m. ‎(plural senys)

  1. senyal
  2. seny ‎(«campana»)
    «E començaren a sonar los senys e los òrguens majors e tots los altres senys e squelles, e fonch feta gran luminària per tota la Seu.» (Jaume Safont, Dietari, Llibre de jornades, 1454-1472)

Derivats

  • hora del seny: horabaixa quan es tocava el seny del lladre.

Nom

seny m. ‎(plural senys)

  1. sentit
    1. Facultat
      «Con sia cosa que Deus sia speritual essencia e ses virtuts sien sperituals, e lo cors e los senys corporals, sensuals sien coses corporals e corrompables.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
    2. Significat
      «Emperò la sauiesa té dos senys la hu és temporal l' altre speritual.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)
    3. Opinió
      «Anem totavia lo pus fort que puscam, car, a mon seny, grosseria seria sperar -lo e fos vengut ab temps!» (Curial e Güelfa, s. XV)
    4. Direcció
  2. seny ‎(«ponderació»)

Variants

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads