servir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental: nord-occidental /serˈβi/
valencià /seɾˈviɾ/, /seɾˈβi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfons: cerví, serví
  • Etimologia: Del llatí servīre («acció del servent»), segle XI.

Verb

servir intr., pron., trans. (pronominal servir-se)

  1. Ésser apte o propi a un ús.
  2. Complir els deures que hom té envers algú.
  3. A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc.
  4. Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment.
  5. (pronominal) Fer ús, emprar.
  6. (esports de pilota) Posar la pilota, la bola, el volant o el disc en joc.

Conjugació

Paradigmes de flexió: serveixo, serveix, servim

Derivats

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ser·vir (2)

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: De serví per hipercorrecció del plural servís quan la pronúncia de la erra final era vacil·lant, reducció de servii, de servici.

Nom

servir m. (plural servirs)

  1. servei, servici
    «Com és la gran bellesa e bella planícia de la terra que Déus vos ha dada, devets pensar ab gran studi que la puxats occupar en profitosos servirs de la ciutat.» (Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, ca. 1384)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \seɾˈβiɾ\
Americà: alt \s(e)ɾˈβiɾ\, baix \seɾˈβiɾ\

Verb

servir intr., trans., pron. (pronominal servirse, present sirvo, passat serví, futur serviré)

  1. servir

Sinònims

Miscel·lània

  • Síl·labes: ser·vir (2)

Francès

  • Pronúncia: /sɛʁˈviʁ/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí servīre.

Verb

servir

  1. servir

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads