solcar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /suɫˈka/
balear /soɫˈka/, /suɫˈka/
Occidental: nord-occidental /soɫˈka/
valencià /soɫˈkaɾ/, /soɫˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: solcà
  • Etimologia: De solc, segle XIV.

Verb

solcar trans.

  1. Fer solcs a terra.
  2. (figurat) Volar un ocell.
  3. (figurat) Travessar l'aire un avió o aeronau.
  4. (figurat) Moure's pel mar un vaixell.

Conjugació

Paradigmes de flexió: solco, solca, solquem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads