spero

Potser volíeu: sperò

Italià

Verb

spero

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de sperare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspeː.roː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea speh₁- ‎(«anar bé»).

Verb

spērō ‎(1a present^?), spērās ‎(2a present), spērāre ‎(infinitiu), spērāvī ‎(perfet), spērātum ‎(supí)

1. esperar, jo espero, desitjar, refiar

   Spero ut pacem habeant semper.

   Desitjo que sempre tinguem pau.

Derivats

• dēspērō