stour

Anglès

• Etimologia:

Adjectiu: De l'anglès mitjà stoor, stour, de l'anglès antic stōr, del protogermànic *stōraz, *stōrijaz , procedent del protoindoeuropeu *stār-, *stōr- («gros»).

Nom-1: De l'anglès mitjà stoure, stourre, del noruec antic staurr («pal, estaca»), derivat del protogermànic *stauraz («suport»), procedent del protoindoeuropeu *stā- («situar, col·locar»).

Nom-2: De l'anglès mitjà stour, stor («conflicte»), de l'anglonormand estur («conflicte, lluita»), del francès antic estour, estor, estorme, estourmie, estormie («batalla, assalt, conflicte, revolta»), del fràncic *sturm, procedent del protogermànic *sturmaz («tempesta»).

Adjectiu

stour ‎(comparatiu more stour, superlatiu most stour)

1. gros, corpulent
2. fort, robust
3. agosarat
4. brusc, rude, inflexible

Variants

• stoor, stoore, stoure, stowre, stuir, stur, sture, sturry

Nom

stour ‎(plural stours)

1. estaca
2. pal, barrot d'escala
3. perxa per impulsar una nau

Nom

stour ‎(plural stours)

1. conflicte, revolta