sublevar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /sub.bɫəˈβa/, /su.βɫəˈβa/
balear /sub.bɫəˈva/
Occidental: nord-occidental /sub.bɫeˈβa/, /su.βɫeˈβa/
valencià /su.bɫeˈvaɾ/, /su.βɫeˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sublevà
  • Etimologia: Cultisme del llatí sublevāre, segle XV. Usat esporàdicament, en època moderna s’ha reintroduït per castellanisme. Doblet del patrimonial sollevar.

Verb

sublevar trans.

  1. Sinònim de revoltar.
    «Des de la nova que uns militars s'havien sublevat a l'Àfrica tot anava de cap per avall a casa.» (Maria Barbal, Pedra de tarera, 1985)
    «Els qui manaven, no calia fer memòria, eren els qui s'havien sublevat contra la República el 1936, els responsables de l'estossinada de la guerra.» (Jesús Moncada, Camí de sirga, 1988)

Conjugació

Paradigmes de flexió: sublevo, subleva, sublevem
Vocal rizotònica: /e/

Relacionats

Miscel·lània

  • Síl·labes: su·ble·var (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abelrsuv)
  • Anagrama: burlaves

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \su.βleˈβaɾ\
Americà: alt /s(u).bleˈbaɾ/, baix \su.βleˈβaɾ\

Verb

sublevar trans. (present sublevo, passat sublevé, futur sublevaré)

  1. revoltar

Miscel·lània

  • Síl·labes: su·ble·var (3)
  • Heterograma de 8 lletres (abelrsuv)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads