sumo

Català

Verb

sumo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sumar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sumar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sumar.

Variants

• [1] sume, sumi, sum
• [2] sumi, sume
• [3] sumi, sume

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mo (2)
• Anagrames: mous, muso

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsu.mo/
• Rimes: -umo

Adjectiu

sumo m. ‎(femení suma, plural masculí sumos, plural femení sumas)

1. summe

Verb

sumo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb sumar

Miscel·lània

• Síl·labes: su·mo (2)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsu.mo/

Nom

sumo ‎(acusatiu sumon, plural sumoj, plural acusatiu sumojn)

1. addició, suma

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsuː.moː/
• Etimologia: Del prefix sub- i emō.

Verb

sūmō ‎(1a present^?), sūmis ‎(2a present), sūmere ‎(infinitiu), sūmpsī ‎(perfet), sūmptum ‎(supí)

1. agafar, endur-se
2. assumir, prendre, adoptar

   Sumere virilem togam.

   Prendre la toga viril

3. consumir, gastar

   Minus sumptum est sex minis.

   Ens hem gastat menys de sis mines.

4. emprendre

   Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere.

   Tota guerra és fàcil d'emprendre, el difícil és posar-hi fi.

Derivats

• absūmō
• assūmō
• cōnsūmō
• dēsūmō
• īnsūmō
• praesūmō
• resūmō
• subsūmō
• sūmptiō
• sūmptitō
• sūmptus
• trānsūmō