tardo

Català

Verb

tardo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tardar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tardar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tardar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·do (2)
• Anagrames: dotar, rodat, torda

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaɾ.ðo\
• Rimes: -aɾdo

Adjectiu

tardo m. ‎(femení tarda, plural masculí tardos, plural femení tardas)

1. lent

Verb

tardo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tardar

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·do (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtar.doː/
• Etimologia: Derivat de l'adjectiu tardus

Verb

tardō ‎(1a present^?), tardās ‎(2a present), tardāre ‎(infinitiu), tardāvī ‎(perfet), tardātum ‎(supí)

1. tardar, jo tardo
2. trigar, jo trigo
3. demorar, jo demoro

Adjectiu

tardō

1. datiu masculí singular de tardus
2. datiu neutre singular de tardus
3. ablatiu masculí singular de tardus
4. ablatiu neutre singular de tardus