temperar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/təm.pəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /tem.peˈɾa/
	valencià /tem.peˈɾaɾ/, /tem.peˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: temperà
• Etimologia: Del llatí temperare, segle XIV, doblet de temprar i trempar.

Verb

temperar trans., pron. ‎(pronominal temperar-se)

1. Modificar, suavitzar la força d'alguna cosa.
2. Modificar, acomodar una cosa a una altra.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	temperar			haver temperat
gerundi	temperant			havent temperat
participi	temperat, temperada, temperats, temperades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tempero	temperes	tempera	temperem	tempereu	temperen
	tempere						val
	temperi						sept
	temper				temperau		bal, alg
				temperam			bal
imperfet	temperava	temperaves	temperava	temperàvem	temperàveu	temperaven
passat simple	temperí	temperares	temperà	temperàrem	temperàreu	temperaren
futur	temperaré	temperaràs	temperarà	temperarem	temperareu	temperaran
condicional	temperaria	temperaries	temperaria	temperaríem	temperaríeu	temperarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	temperi	temperis	temperi	temperem	tempereu	temperin
	tempere	temperes	tempere			temperen	occ, bal
imperfet	temperés	temperessis	temperés	temperéssim	temperéssiu	temperessin
		temperesses		temperéssem	temperésseu	temperessen
	temperàs	temperassis	temperàs	temperàssim	temperàssiu	temperassin	bal
		temperasses		temperàssem	temperàsseu	temperassen	val, bal (1)
	temperara	temperares	temperara	temperàrem	temperàreu	temperaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tempera	temperi	temperem	tempereu	temperin
	–				temperau		bal, alg
	–		tempere			temperen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	temperariva	temperarives	temperariva	temperarívem	temperaríveu	temperariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	temperessi		temperessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... temperat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... temperar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... temperat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... temperat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... temperat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... temperat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... temperar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... temperat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... temperat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... temperat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tempero, tempera, temperem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Suavitzar la força

• Anglès: temper ^(en)
• Castellà: atemperar ^(es)
• Francès: tempérer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: tem·pe·rar (3)
• Anagrames: permetrà, reptarem, reptàrem, tempraré, tremparé, trempera, treparem, trepàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3