tempero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /təmˈpe.ɾu/, occidental /temˈpe.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

tempero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tem·pe·ro (3)
• Anagrames: permeto, promete, prometé

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛm.pɛ.roː/
• Etimologia: Derivat de tempus.

Verb

temperō ‎(1a present^?), temperās ‎(2a present), temperāre ‎(infinitiu), temperāvī ‎(perfet), temperātum ‎(supí)

1. temperar, moderar
2. equilibrar
3. controlar
4. refrenar-se, abstenir-se

Derivats

attemperō contemperō obtemperō temperāmentum temperātē temperātiō

temperātīvus temperātor temperātūra temperātus temperiēs