tener

Potser volíeu: téner

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /teˈneɾ/

Americà: alt /t(e)ˈneɾ/, baix /teˈneɾ/

• Rimes: -eɾ

Verb

tener trans., intr., pron. ‎(pronominal tenerse, present tengo, passat tuve, futur tendré)

1. tenir

Miscel·lània

• Síl·labes: te·ner (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛ.nɛr/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *ten- ‎(«sostenir a prop del cos, acostar»).

Adjectiu

tener m., tenera f., tenerum n.

1. tou, tendre

   tener panis ― pa tendre

2. lleuger

   tener aqua ― aigua lleugera

3. jove

   tenera aetas ― anys de jovenesa

4. efeminat

Declinació

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	tener	tenera	tenerum		tenerī	tenerae	tenera
Vocatiu	tener	tenera	tenerum		tenerī	tenerae	tenera
Acusatiu	tenerum	teneram	tenerum		tenerōs	tenerās	tenera
Genitiu	tenerī	tenerae	tenerī		tenerōrum	tenerārum	tenerōrum
Datiu	tenerō	tenerae	tenerō		tenerīs
Ablatiu	tenerō	tenerā	tenerō		tenerīs

Antònims

• dūrus

Derivats

• tenellulus
• tenerāscō
• tenerē
• teneritās