tentacle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tənˈta.kɫə/, occidental /tenˈta.kɫe/
• Rimes: -akle
• Etimologia: Del neollatí tentaculum, de tentō ‎(«palpar»), segle XIX.

Nom

tentacle m. ‎(plural tentacles)

1. Cadascun dels òrgans mòbils i allargassats, mancats d'esquelet intern o extern, que volten la boca d'alguns animals i que normalment tenen capacitats prènsils, tàctils.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tentakel ^(de) m.
• Anglès: tentacle ^(en)
• Belarús: шчу́пальца ^(be) n. ‎(xtxúpaltsa)
• Búlgar: пипа́ло ^(bg) n. ‎(pipalo)
• Castellà: tentáculo ^(es)
• Eslovac: chápadlo ^(sk) n.
• Esperanto: tentaklo ^(eo)
• Finès: lonkero ^(fi)
• Francès: tentacule ^(fr) m.
• Friülà: tentacul ^(fur) m.
• Gallec: tentáculo ^(gl) m.
• Georgià: საცეცი ^(ka) ‎(sàtsetsi)
• Grec: πλοκάμι ^(el) n. ‎(plokami)
• Grec antic: ὄστλιγξ ^(grc) f. ‎(óstlinx)
• Irlandès: adharcán ^(ga) m.
• Italià: tentacolo ^(it) m.
• Japonès: 触手 ^(ja)
• Letó: tausteklis ^(lv) m.
• Neerlandès: tentakel ^(nl) n.
• Occità: tentacul ^(oc) m.
• Polonès: macka ^(pl) f.
• Portuguès: tentáculo ^(pt) m.
• Romanès: tentacul ^(ro) n.
• Rus: щу́пальце ^(ru) n. ‎(sxúpaltse)
• Suec: tentakel ^(sv) c.
• Tagal: galamay ^(tl)
• Turc: dokunaç ^(tr)
• Txec: chapadlo ^(cs) n.
• Ucraïnès: щу́пальце ^(uk) n. ‎(sxúpaltse)
• Xinès: 觸手 ^(zh) ‎(触手, chùshǒu)

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·ta·cle (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB