terra

Potser volíeu: Terra, terrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɛ.rə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈtɛ.ra/
	valencià /ˈtɛ.ra/, /ˈtɛ.rɛ/

• Rimes: -ɛra
• Etimologia: Del llatí terra, segle XIII.

Nom

terra m. ‎(plural terres)

1. Superfície inferior d'una construcció, sobre la qual es camina.

   Deixa les bosses a terra que pesen molt.

   No trepitgis el terra, està acabat de fregar.

Sinònims

• sòl, pis

Traduccions

Superfície sobre la qual es camina

• Alemany: Boden ^(de) m.
• Anglès: ground ^(en), floor ^(en)
• Basc: lur ^(eu)
• Castellà: tierra ^(es), suelo ^(es)
• Eslovac: podlaha ^(sk) f., dlážka ^(sk) f.
• Francès: sol ^(fr), terre ^(fr) f.
• Islandès: jörð ^(is) f.
• Italià: suolo ^(it)
• Llatí: solum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: AQUÍ+SUPERFÍCIE ^(csc)
• Portuguès: solo ^(pt) m., piso ^(pt) m.

Nom

terra f. ‎(plural terres)

1. Sòlid esmicolat.

   En aquest test no hi ha prou terra per plantar un roser.

2. Sòl fet de grans de matèria.

   En nen s'ha assegut sobre la terra.

3. Qualsevol àrea o tipologia de terreny.

   La terra del meu avi.

4. Superfície del planeta no coberta per aigua.
5. Crit que antigament es feia des d'un vaixell en veure terra ferma i en especial quan era descoberta per primer cop en molts dies.
6. Nació, en especial la pròpia.

   A les vacances d'estiu tornaré a la meva terra, França.

Notes

• En parlar salat s’usa amb article literari quan és amb sentit propi com a ens únic (la Terra o la massa terrestre) i amb article salat quan és amb sentit figurat (sòl, terreny).

Sinònims

• bòria, camp, conreu, cultiu, hort, horta, prada, prat, terreny, àrea
• estat, nació, país, pàtria
• finca, hisenda, terreny
• fons
• globus, món, orbe

Derivats

• aterrar
• esterrejar
• terrejar
• terrenejar
• terrissa

Compostos i expressions

• terra ferma - Superfície no coberta per aigua, especialment en contrast amb la navegació on l'embarcació s'esbalandra.

Traduccions

Sòl esmicolat

• Alemany: Boden ^(de)
• Anglès: land ^(en)
• Castellà: tierra ^(es)
• Eslovè: zemlja ^(sl) f.
• Francès: terre ^(fr)
• Italià: terra ^(it)

Àrea o tipologia de terreny

• Alemany: Ländereien ^(de), Lande ^(de)
• Anglès: land ^(en)
• Castellà: tierra ^(es)
• Francès: terre ^(fr)
• Islandès: jörð ^(is) f.

Superfície del planeta no coberta per aigua

• Alemany: Land ^(de)
• Anglès: land ^(en)
• Basc: lur ^(eu)
• Castellà: tierra ^(es)
• Eslovè: zemlja ^(sl) f.
• Francès: terre ^(fr)
• Italià: terra ^(it)
• Tahitià: fenua ^(ty)

Nació, pàtria

• Alemany: Heimat ^(de)
• Anglès: country ^(en), land ^(en)
• Castellà: tierra ^(es)
• Francès: pays ^(fr)
• Islandès: jörð ^(is) f.
• Italià: terra ^(it)
• Tahitià: fenua ^(ty)

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·ra (2)
• Anagrames: aterr, errat, retrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛr.ra/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea ters- («sec, àrid»)

Nom

terra f. ‎(genitiu terrae)

1. terra: sòl àrid
2. terra: superfície terrestre inclòs els mars (en oposició a la superfície celeste)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	terra	terrae
Vocatiu	terra	terrae
Acusatiu	terram	terrās
Genitiu	terrae	terrārum
Datiu	terrae	terrīs
Ablatiu	terrā	terrīs

Sinònims

• tellum