timbre

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: timbré

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtim.bɾə/, occidental /ˈtim.bɾe/
  • Etimologia: Del francès timbre, del llatí typanum, del grec antic τύμπανον (týmpanon, «tabal»), originalment usat en heràldica, segle XIV.

Nom

timbre m. (plural timbres)

  1. (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
  2. Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
  3. Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
  4. Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.

Traduccions

Verb

timbre

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: tim·bre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (beimrt)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈtim.bɾe/
  • Rimes: -imbɾe
  • Etimologia: Del francès timbre.

Nom

timbre m. (plural timbres)

  1. timbre

Derivats

Verb

timbre

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb timbrar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb timbrar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb timbrar

Miscel·lània

  • Síl·labes: tim·bre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (beimrt)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre timbre
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads