timbre
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: timbré
Català
Nom
timbre m. (plural timbres)
- (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
- Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
- Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
- Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.
Traduccions
Aparell avisador
Verb
timbre
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar.
Miscel·lània
- Síl·labes: tim·bre (2)
- Heterograma de 6 lletres (beimrt)
Vegeu també
Remove ads
Castellà
Nom
timbre m. (plural timbres)
Derivats
Verb
timbre
Miscel·lània
- Síl·labes: tim·bre (2)
- Heterograma de 6 lletres (beimrt)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre timbre
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads