toc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: De tocar i la desinència Ø, segle XIV.

Nom

toc m. ‎(plural tocs)

1. Acció de tocar.
2. (rugbi) Fet d'entrar en contacte amb la línia de toc o de traspassar-la la pilota o bé el jugador que porta la pilota.
3. (beisbol) Acció de colpejar la pilota amb el bat gairebé sense impuls, de manera que quedi esmorteïda.
4. (esports de raqueta) Manera d'impulsar la pilota o el volant en què el jugador la colpeja amb precisió, suavitat i habilitat.
5. (voleibol) toc de pilota

Sinònims

• tuixa (rugbi, Catalunya del Nord)

Traduccions

Acció de tocar

• Anglès: touch ^(en)
• Castellà: toque ^(es) m.
• Francès: touche ^(fr) f.

Traduccions

Rugbi: Fet d'entrar en contacte amb la línia de toc

• Anglès: touch ^(en)
• Castellà: lateral ^(es), salida a lateral ^(es), touche ^(es)
• Francès: sortie en touche ^(fr)

Beisbol: acció de colpejar la pilota esmorteïda

• Anglès: bunt ^(en)
• Castellà: toque ^(es)
• Francès: amorti ^(fr)

Esports de raqueta: manera d'impulsar amb precisió, suavitat i habilitat.

• Anglès: touch ^(en)
• Castellà: toque ^(es)
• Francès: touche ^(fr)

Verb

toc

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: cot ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• toc. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.