toldre

Potser volíeu: toldré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɔɫ.dɾə/, occidental /ˈtɔɫ.dɾe/
• Rimes: -ɔldɾe
• Etimologia: Del català antic tolre, del llatí tollere, segle XI.

Verb

toldre trans.

1. (arcaisme) prendre, arrabassar, privar

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	toldre			haver tolt
gerundi	tolent			havent tolt
participi	tolt, tolta, tolts, toltes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tolc	tols	tol	tolem	toleu	tolen
imperfet	tolia	tolies	tolia	tolíem	tolíeu	tolien
passat simple	tolguí	tolgueres	tolgué	tolguérem	tolguéreu	tolgueren
futur	toldré	toldràs	toldrà	toldrem	toldreu	toldran
condicional	toldria	toldries	toldria	toldríem	toldríeu	toldrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tolgui	tolguis	tolgui	tolguem	tolgueu	tolguin
	tolga	tolgues	tolga			tolguen	occ, bal
imperfet	tolgués	tolguessis	tolgués	tolguéssim	tolguéssiu	tolguessin
		tolguesses		tolguéssem	tolguésseu	tolguessen
	tolguera	tolgueres	tolguera	tolguérem	tolguéreu	tolgueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tol	tolgui	tolguem	toleu	tolguin
	–		tolga			tolguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	toleva	toleves	toleva	tolévem	toléveu	toleven	alg
futur	tolgueré	tolgueràs	tolguerà	tolguerem	tolguereu	tolgueran	alg
condicional	tolgueria	tolgueries	tolgueria	tolgueríem	tolgueríeu	tolguerien	alg
	tolgueriva	tolguerives	tolgueriva	tolguerívem	tolgueríveu	tolgueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	tolguessi		tolguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tolt
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... toldre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tolt
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tolt
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tolt
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tolt
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... toldre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tolt
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tolt
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tolt
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tolc, tol, tolem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants

• tolre

Miscel·lània

• Síl·labes: tol·dre (2)
• Heterograma de 6 lletres (delort)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3