tomber

Francès

• Pronúncia: /tɔ̃ˈbe/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del fràncic *tūmōn («rodolar, lliscar»), del protogermànic *tūmōną («girar, voltar»).

Verb

tomber

1. caure

   La chaise tomba par terre.

   La cadira cau per terra.

2. (rugbi) deixar-se caure
3. fracassar

   Cette pièce est tombée à la première représentation.

   Aquesta obra ha fracassat des de la primera representació.

4. tocar

   Cette terre est tombée en partage au cadet.

   Aquesta terra li ha tocat en herència al menor.

5. seduir

   Tomber une fille.

   Seduir una noia.

6. acabar, portar, desembocar

   La rue Saint-Benoît tombe dans la rue Jacob.

   El carrer Saint-Benoît porta al carrer Jacob.

Compostos i expressions

• tomber fou
• tomber malade
• tomber pâle
• tomber raide mort

Conjugació

Com a auxiliar es fa servir l'avoir en ús transitiu i l'être en els altres casos.

Taula de conjugació

		present			passat
infinitiu		tomber			avoir tombé
gerundi		en tombant			en ayant tombé
participi		tombant			tombé
					ayant tombé
persona		singular			plural
		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	tombe	tombes	tombe	tombons	tombez	tombent
	pretèrit imperfet	tombais	tombais	tombait	tombions	tombiez	tombaient
	pretèrit perfet	tombai	tombas	tomba	tombâmes	tombâtes	tombèrent
	futur simple	tomberai	tomberas	tombera	tomberons	tomberez	tomberont
temps composts	pretèrit compost	ai tombé	as tombé	a tombé	avons tombé	avez tombé	ont tombé
	pretèrit plusquamperfet	avais tombé	avais tombé	avait tombé	avions tombé	aviez tombé	avaient tombé
	pretèrit anterior	eus tombé	eus tombé	eut tombé	eûmes tombé	eûtes tombé	eurent tombé
	futur compost	aurai tombé	auras tombé	aura tombé	aurons tombé	aurez tombé	auront tombé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	ai eu tombé	as eu tombé	a eu tombé	avons eu tombé	avez eu tombé	ont eu tombé
	plusquamperfet surcompost	avais eu tombé	avais eu tombé	avait eu tombé	avions eu tombé	aviez eu tombé	avaient eu tombé
	pretèrit anterior surcompost	eus eu tombé	eus eu tombé	eut eu tombé	eûmes eu tombé	eûtes eu tombé	eurent eu tombé
	futur surcompost	aurai eu tombé	auras eu tombé	aura eu tombé	aurons eu tombé	aurez eu tombé	auront eu tombé
condicional		je (j')	tu	il (elle)	nous	vous	ils (elles)
temps simples	present	tomberais	tomberais	tomberait	tomberions	tomberiez	tomberaient
temps composts	passat (1a forma)	aurais tombé	aurais tombé	aurait tombé	aurions tombé	auriez tombé	auraient tombé
	passat (2a forma)	eusse tombé	eusses tombé	eût tombé	eussions tombé	eussiez tombé	eussent tombé
temps surcomposts	pretèrit surcompost (1a forma)	aurais eu tombé	aurais eu tombé	aurait eu tombé	aurions eu tombé	auriez eu tombé	auraient eu tombé
	pretèrit surcompost (2a forma)	eusse eu tombé	eusses eu tombé	eût eu tombé	eussions eu tombé	eussiez eu tombé	eussent eu tombé
subjuntiu		que je (j')	que tu	qu'il (elle)	que nous	que vous	qu'ils (elles)
temps simples	present	tombe	tombes	tombe	tombions	tombiez	tombent
	pretèrit imperfet	tombasse	tombasses	tombât	tombassions	tombassiez	tombassent
temps composts	pretèrit perfet	aie tombé	aies tombé	ait tombé	ayons tombé	ayez tombé	aient tombé
	pretèrit plusquamperfet	eusse tombé	eusses tombé	eût tombé	eussions tombé	eussiez tombé	eussent tombé
temps surcomposts	pretèrit surcompost	aie eu tombé	aies eu tombé	ait eu tombé	ayons eu tombé	ayez eu tombé	aient eu tombé
	pretèrit plusquamperfet surcompost	eusse eu tombé	eusses eu tombé	eût eu tombé	eussions eu tombé	eussiez eu tombé	eussent eu tombé
imperatiu		-	tu	-	nous	vous	-
temps simples	present		tombe		tombons	tombez
temps composts	passat		aie tombé		ayons tombé	ayez tombé
temps surcomposts	pretèrit surcompost		aie eu tombé		ayons eu tombé	ayez eu tombé

Vegeu també

• Entrada «tomber» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).