tonsurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tun.suˈɾa/
	balear /ton.suˈɾa/, /tun.suˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /ton.suˈɾa/
	valencià /ton.suˈɾaɾ/, /ton.suˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: tonsurà
• Etimologia: Del llatí tardà tonsurāre.

Verb

tonsurar trans.

1. Afaitar la coroneta del cap.
2. Conferir el grau de clergue amb la cerimònia de tonsura.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	tonsurar			haver tonsurat
gerundi	tonsurant			havent tonsurat
participi	tonsurat, tonsurada, tonsurats, tonsurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tonsuro	tonsures	tonsura	tonsurem	tonsureu	tonsuren
	tonsure						val
	tonsuri						sept
	tonsur				tonsurau		bal, alg
				tonsuram			bal
imperfet	tonsurava	tonsuraves	tonsurava	tonsuràvem	tonsuràveu	tonsuraven
passat simple	tonsurí	tonsurares	tonsurà	tonsuràrem	tonsuràreu	tonsuraren
futur	tonsuraré	tonsuraràs	tonsurarà	tonsurarem	tonsurareu	tonsuraran
condicional	tonsuraria	tonsuraries	tonsuraria	tonsuraríem	tonsuraríeu	tonsurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tonsuri	tonsuris	tonsuri	tonsurem	tonsureu	tonsurin
	tonsure	tonsures	tonsure			tonsuren	occ, bal
imperfet	tonsurés	tonsuressis	tonsurés	tonsuréssim	tonsuréssiu	tonsuressin
		tonsuresses		tonsuréssem	tonsurésseu	tonsuressen
	tonsuràs	tonsurassis	tonsuràs	tonsuràssim	tonsuràssiu	tonsurassin	bal
		tonsurasses		tonsuràssem	tonsuràsseu	tonsurassen	val, bal (1)
	tonsurara	tonsurares	tonsurara	tonsuràrem	tonsuràreu	tonsuraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tonsura	tonsuri	tonsurem	tonsureu	tonsurin
	–				tonsurau		bal, alg
	–		tonsure			tonsuren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				tonsuràvom	tonsuravo		centr, n-occ
	tonsuravi						sept
	tonsuraia	tonsuraies	tonsuraia	tonsuràiem	tonsuràieu	tonsuraien	n-occ
condicional	tonsurariva	tonsurarives	tonsurariva	tonsurarívem	tonsuraríveu	tonsurariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tonsuro	tonsuros	tonsuro	tonsureguem	tonsuregueu		n-occ
imperfet	tonsuressi		tonsuressi				sept, alg
	tonsuressa						centr, n-occ
	tonsureguessa	tonsureguesses	tonsuregués	tonsureguéssom	tonsureguéssou	tonsureguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tonsurat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... tonsurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tonsurat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tonsurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tonsurat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tonsurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... tonsurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tonsurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tonsurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tonsurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tonsuro, tonsura, tonsurem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tonsure ^(en)
• Castellà: tonsurar ^(es)
• Francès: tonsurer ^(fr)
• Islandès: krúnuraka ^(is)
• Italià: tonsurare ^(it)
• Xinès: 削髮 ^(zh) ‎(削发, xuēfà)

Miscel·lània

• Síl·labes: ton·su·rar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ton.suˈɾaɾ/, meridional \toŋ.suˈɾaɾ\

Americà: alt /ton.s(u)ˈɾaɾ/, baix \toŋ.suˈɾaɾ\, austral /ton.suˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí tardà tonsurāre.

Verb

tonsurar trans. ‎(present tonsuro, passat tonsuré, futur tonsuraré)

1. tonsurar

Miscel·lània

• Síl·labes: ton·su·rar (3)