opto

Potser volíeu: optó

Català

Verb

opto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de optar.

Variants

• opte, opti, opt

Miscel·lània

• Síl·labes: op·to (2)
• Anagrames: potó, topo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈop.to/

Americà: alt /ˈop.t(o)/, baix /ˈop.to/

• Rimes: -opto

Verb

opto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb optar

Miscel·lània

• Síl·labes: op·to (2)
• Anagrames: poto, potó, topo, topó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔp.toː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *op-2 («escollir, suggerir»).

Verb

optō ‎(1a present^?), optās ‎(2a present), optāre ‎(infinitiu), optāvī ‎(perfet), optātum ‎(supí)

1. escollir, triar

   Pars optare locum tecto et concludere sulco.—(traducció:«Alguns trien un lloc per construir i el marquen amb un solc.»)

2. desitjar

   Optare necem alicui—(traducció:«Desitjar la mort a algú.»)

3. optar, jo opto

Derivats

adoptō exoptō optābilis optābiliter optātiō

optātīvus optātō optātum optātus optīvus cooptō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.781