tors

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtors/
• Rimes: -oɾs
• Homòfons: tords, torrs
• Etimologia: De l'italià torso, del llatí thyrsus ‎(«tija»), del grec antic θύρσος ‎(thýrsos, «tija»), segle XIX. Possible doblet del patrimonial tors.

Nom

tors m. ‎(plural torsos)

1. Tronc del cos humà.
2. Tronc d'una estàtua, especialment si no té les extremitats.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: torso ^(en)
• Castellà: torso ^(es) m.
• Francès: torse ^(fr) m.
• Italià: torso ^(it) m.

Nom

tors m. pl.

1. Forma plural de tor.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: rost, rots, sort, Sort, tros

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Nom

tors m. pl.

1. forma plural de tor

Nom

tors f. pl.

1. forma plural de tor