rost

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈrost/, balear /ˈrɔst/
Occidental:	/ˈrɔst/

• Rimes: -ɔst
• Etimologia: D'origen incert, segle XIII, probablement de base preromana *raust(io)- ‎(«enrunat»).

Adjectiu

rost m. ‎(femení rosta, plural masculí rosts o rostos, plural femení rostes)

1. Que fa pendent, està inclinat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: steep ^(en)
• Castellà: empinado ^(es)
• Francès: escarpé ^(fr)

Nom

rost m. ‎(plural rosts o rostos)

1. Zona amb molt de pendent.

Traduccions

Amb molt de pendent

• Anglès: slope ^(en)
• Castellà: cuesta ^(es) f.
• Francès: pente ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: rots, sort, Sort, tors, tros

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB