tort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɔrt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: De tòrcer, segle XIV.

Adjectiu

tort m. ‎(femení torta, plural masculí torts, plural femení tortes)

1. Desviat o torçat.
2. (valencià, balear, nord-occidental) borni

Derivats

• tortejar

Traduccions

Desviat

• Anglès: bent ^(en)
• Castellà: torcido ^(es) m.

Nom

tort m. ‎(plural torts)

1. Perjudici, malifeta o dany, causat sense justificació.
2. (peixos, arcaisme) Forma alternativa de tord.

Traduccions

Perjudici

• Alemany: Schaden ^(de)
• Anglès: harm ^(en)
• Castellà: entuerto ^(es) m.
• Francès: préjudice ^(fr) m.

Verb

tort

1. (eivissenc) Participi masculí singular del verb tòrcer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: trot ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: britànic /tɔːt/, americà /tɔɹt/
• Etimologia: (pendent)

Nom

tort ‎(plural torts)

1. tort, greuge

Francès

Nom

tort m. ‎(plural torts)

1. Tort (dany).
2. Errada (error).